L’expressió del lector

Fa molts mesos ja vaig publicar un post sobre la importància de llegir en veu alta per a nosaltres mateixos i per als altres. Avui insisteixo, perquè el tema m’interessa molt. La lectura en veu alta, la prosòdia, la declamació. La veu com a pont entre la paraula escrita i el receptor, com a camí d’expressió del lector. L’escriptor-lector que llegeix en veu alta el seu propi text, que s’allibera de la pàgina escrita. El text llegit pel lector-escriptor que mostra les vísceres a l’autor. El lector que posa la seva empremta i la seva intenció al text mentre somia que és fidel al propòsit que suposa que l’autor ha posat en les paraules.

CLUB LECTURA NOLLEGIU-RAQUEL PICOLO (2)

Llegint en veu alta Si una nit d’hivern un viatger a la llibreria Nollegiu. Foto Marta Pons

Després d’aquell primer post vaig fer un curs de prosòdia, com a alumna, a l’Aula de lletres de la Fundació Pla de Palafrugell, amb la Sílvia Pedret. Encara que la Sílvia i les meves companyes de taller de prosòdia (una paraula preciosa) no ho hagin notat, perquè on pitjor llegeixo és al seu curs (se suposa que ho he de fer de meravella i, com que sóc de portar la contrària, em surt més malament que mai). Però cada vegada entenc més de què va tot plegat, és una qüestió d’interpretació (teatral) amb la veu com a únic recurs. Em costa molt fer tots els papers, tots els tons, perquè no domino l’art de la disfressa, tampoc vull fer publicitat ni teatre, només vull ser jo quan llegeixi, llegint el text que sigui (literari). D’amagat, només amb el testimoni de la llibreta o de la pantalla de l’ordinador em puc deixar anar molt més, però, fins i tot quan llegeixo en veu altra tota sola, la Raquel que llegeix se sent una mica cohibida davant de la Raquel que escolta. Tot i així, llegir en veu alta, sola o per als altres, m’agrada i és un plaer immens.

Per què considero que la lectura en veu alta és tan important?

  1. Perquè el lector s’expressa quan llegeix el text en veu alta (el comentari literari és un tipus d’escriptura) i la lectura en veu altra és un regal per a qui escolta.
  2. Perquè és la prova del cotó fluix de l’escriptor. Si hi ha paraules, expressions, paràgrafs que grinyolen o que es troben a faltar, és llegint en veu altra quan millor ho detectes.
  3. Perquè llegir en veu altra i posar l’atenció en la prosòdia i la declamació, t’ajuda a connectar més clarament amb les sensacions, les emocions i les diverses veus del text, i com més expressis amb la veu els matisos de l’obra escrita, millor la comprens i, si s’escau, la pots millorar.
Els secrets de la narració

Llegint en veu alta La nits als armaris a l’Ateneu barcelonès. Foto Myriam González

Fins aquí he parlat com a escriptora i lectora. Ara, fent un pas cap a un punt de vista més general, parlaré una mica de la prosòdia com a matèria científica i d’estudi. Només un petit tast:

Quan els nadons encara són a l’úter, ja poden identificar la veu de la mare i desenvolupen una sensibilitat per al reconeixement dels patrons rítmics i entonatius de la seva llengua nativa. La veu i la prosòdia actuen abans que els estímuls visuals.

Els investigadors també afirmen que l’estudi de la prosòdia és crucial per comprendre com el sistema cognitiu humà processa els missatges. És tan important la forma de dir com el que es diu. L’ús apropiat de les estratègies prosòdiques és fonamental en el processament del llenguatge.

La prosòdia és entonació, accent i ritme. D’entonar no en sé gaire o gens, tinc dificultats en l’entonació. Accentuar se’m dóna millor. Encara queda el ritme, amb el que sí que em sento amb cor de jugar, perquè les paraules, les frases i els paràgrafs ja me’l marquen. Diuen que en una bona lectura el ritme mètric i la línia melòdica actuen com les dues mans al teclat d’un piano, l’esquerra marca el ritme i la dreta sobreposa la melodia. Jo no en sé de tocar el piano, però llegir en veu alta m’encanta.

Declamar com una professional no és fàcil. Llegir en veu alta, sí. I sempre és molt beneficiós, per això als meus tallers d’escriptura creativa sempre llegim en veu alta. Et deixo amb en Jaume Pons declamant Whitman. Ell sí que és un professional!

Recorda que el 8 de novembre faré el monogràfic “El rellotges de la literatura” a la llibreria Calders, mira aquí: Cursos octubre-desembre 2015

Anuncis

3 pensaments sobre “L’expressió del lector

  1. Retroenllaç: Veus diverses i universals – Raquel Picolo

  2. Retroenllaç: El quadern de notes: l’eina estrella de l’escriptor – Raquel Picolo

  3. Retroenllaç: 17 Consells d’escriptura per al 2017 – Raquel Picolo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s